Europa ens porta a una involució en drets bàsics i tots els treballadors /es són víctimes d'aquestes polítiques , aquest 10 de juny rebien un a nova agressió provocació per part d'Europa (La directiva de ordenación del tiempo de trabajo) pretén ampliar la jornada laboral fins, 65 horas . Està vist que per aquests polítics els drets laborals i la lluita del moviment obrer no són res , per aquests senyors desregularitzar els drets laborals és normal i aquí a Europa només pot importar el lliure mercat , per aquesta raó trobem sentèncias del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees que son aberracions i que van contra els drets dels treballadors ,contra l'ètica del sentit comú , legitimant l'explotació ,legitimant el dumping social,que es basa en la directiva de desplaçament de treballadors que diu   "que les empreses podran contractar a treballadors de tercer paisos con salaris i condicions laborals del país d'origen",encara que que siguin inferiors al país de destinació . D'acord amb això ,un treballador podrà cobrar a  Alemanya un salari inferior al mínim interprofesional legalment establir al país ,quan al seu país d'origen sigui inferior. Aquest polítics haurien de llegír el preàmbul de la OIT (existen condiciones de trabajo que entrañan tal grado de injusticia ,miseria y privaciones para un gran numero de seres humanos ,que el descontento causado constituye una seria amenaza para la paz).

Està vist que l'actual model d'Unio Europea retalla i limita els drets de les persones.Fa unes setmanes ens sorprenien a tots amb la directiva de retorn de les persones inmigradas "la directiva de la vergonya" aquesta directiva portarà la deportació de vuit milions de personas , no documentades ,que es troben a territori Europeo, "el delicte"viatjar del seu pais per busca una vida millor a Europa . Aquesta directiva recupera  el principi de detenció ,que instaura períodes de internament de fins 18 mesos en centres abarrotats  que presentan condicions infrahumanes , que ames dona la possibilitat de deportacions de menors no acompanyats , a part prohibeix l'entrada al deportat per un període de cinc anys a qualsevol país europeu , aquestes mesures tan vergonyoses i represives que criminalitzen l'immigrant, recorda mesures de no fa tant de temps a Europa pero ve "qui no te memoria no te futur " i aquesta Unió Europea no té memòria i d'aquesta manera no tindrà un bon futur.

S'ha de donar un no contundent a aquesta Europa , s'ha de cambiar aquest  model neoliberal d'Unió Europea Antisocial per una Europa Social .

Ricard Sánchez Andrés .

Coordinador d' EUiA del Bages/Berguedà

Publicat al setmanari dijous 26 de juny

Publicat al  diari Regio7 del divendres 27 de juny

Comments

 Dissabte 28 de Juny

-Per la Reforma de la Llei electoral.

-Per la medalla de la ciutat de Manresa pel company Ramon Codina.

-Per l'Europa social  i contra la directiva sobre Immigracio de la UE.

Lloc Plaça de Crist Rei de Manresa , tota la tarda.

Comments

Va ser l'any 1985 que el govern del PSOE va aprovar la llei de l'avortament a Espanya , les forces progressistes  reivindicaven un dret que formava part dels drets mínims per una normalitat democràtica. Actualment ens regim per aquesta llei. Ja en el seu moment es va denunciar com a "hipòcrita , insuficient, estreta i ofensiva per a les dones" , ja que en cap cas no les deixa decidir. Aquesta reivindicació , però,només la fèiem les forces d'esquerra ,perquè les dones de la burgesia no han tingut mai cap problema :un viatge a l'estranger , i tot arreglat.

En aquesta  llei sempre a de ser un profesional qui digui que "l'embaràs afecta  greument la salut física o psicològica". La llei diu que una dona no és prou capaç de saber si un embarà l'afecta. Després de  vint-i-set anys cal una evolució . Per això mantenim en els programes canviar aquesta llei per una llei de terminis que permeti a les dones decidir.

Ja hem vist com el Partit Socialista , tot i l'opinió contrària d'una bona part de la seva militància ,va excloure del seu programa electoral la modificació de la llei argumentant que no era  una demanda social.

La realitat és que la sanitat pública a Catalunya tan sols es fa càrrec  del 30%dels casos de supòsit legal ,el 20% dels quals deriva a la sanitat privada.

Han sorgit clíniques privades que han anat resolent la papereta a les dones que han fet els ulls grossos respecte als supòsits de la llei , en ser negoci de professionals.

Aquesta  situació crea un buit legal que aprofiten les forces més reaccionàries de la societat , i passa el que passa . Denúncies a les clíniques i escorcolls,detencions,interrogatoris,inculpacions a dones. Fins i tot el president de la Conferència Episcopal , amb la mateixa actitud de fa cinquanta anys , demanant la suspensió de la llei. Per aquests motius , no podem quedar aturats . Cal continuar lluitant per modificar la llei.

Recomano aquest enllaç  www.caladona.org  per a més informació sobre "la demanda social".    

 Ricard Sánchez Andrés  Coordinador d'EUiA al Bages/Berguedà

Publicat al Regió7 Divendres , 13 de juny 2008

Publicat al Setmanari  del Bages, 12 de juny 2008

Comments

Gràcies.

Enlace www.fferine.org/redi/declaracion-directiva.php

Comments

Persones com el Ramon Codina representen un exemple viu de la nostra història , de la lluita per la llibertat i contra el feixisme , i simbolitzen una sèrie de principis i valors que no s'han de oblidar.

Son una part viva de la nostra memoria històrica .

Els sotasignats demanem la Medalla d'Or de la ciutat de Manresa per al Ramon Codina , com a representació i símbol de tots aquells que van lluitar contra la repressió i la dictadura franquista.

Formulari : http://euia.cat/campanyes/ramon_codina_formulari/formulari.php

Comments

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) va retre ahir homenatge als republicans caiguts , al cementiri municipal de Manresa , en el 77ª aniversari de la proclamació de la Segona República . Membres del partit van dipositar una corona de flors amb els colors de la bandera republicana a la fossa militar on hi ha les restes de prop de 300 soldats republicans . També hi van participar familiars de soldats enterrats allà que van fer la seva particular ofrena . En total va ser una quinzena de persones que es va reunir ahir al matí al cementiri de Manresa.

Enguany , hi va participar Maria Eugenia Insaurralde ,néta d'un represaliat de la dictadura Paraguaiana ; Jordi Ribó ,membre del consell nacional d'EUiA i el lluitador republicà Ramon Codina .

Ricard Sánchez ,coordinador d'EUiA al Bages-Berguedà , va explicar que l'homenatge forma part de la voluntat de recuperar la memòria històrica .En aquesta línia ,EUiA impulsarà`una campanya perquè s'entregui la medalla de la ciutat a Ramon Codina , històric lluitador republicà nascut a Gironella i resident a Manresa . Per a Sánchez , Codina representa "el símbol de tota la gent que va lluitar durant la República". La formació política recollirà signatures per Sant Jordi i durant la caminada-graellada   d'aquest proper cap de setmana a Monistrolet . El membre del consell nacional  d'EUiA , Jordi Ribó´, va explicar que l'acte d'ahir és "un intent de no oblidar mai els lluitadors per la democrácia i per la llibertat , i la gent que va haver de marxar a l'exili" .L'acte expressa la voluntat de continuar lluitant fins que arribi la Tercera República.

J.Simon.

Comments

El punt de trobada serà a Cal Planell (Eix Transversal C-25 , Sortida 126),a les 11 hores .

El preu aproximat de la graellada serà de 15 € .

Cal reservar trucant als companys:

Ricard Sánchez 619982862 (Només per la tarda)

David Ruiz 646961123

E-mail: euiabages@hotmail.com

PLACES LIMITADES

Us convidem a participar en aquesta jornada de carácter lùdic i reivindicatiu , en un entorn natural.

I no t'oblidis de portar la teva bandera republicana !!!

Comments

- Qui no té memòria no té futur (Trobades internacionals )

-Iran,Iraq,Afganistan,Pakistan.Preguntes i Respostes

Editats per :

Fundació Pau i Solidaritat de CCOO i Fundació Solidaritat UB.

27 de Març  a las 19.00 H (Casa Flors Sirera) C/Saleses 10

                       Manresa - (Barcelona)

A càrrec de Jordi Ribó president de la Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya.

Organitza:

Casa Flors Sirera

Comments

César Jérez (Asociación Campesina del valle Cimitarra )

19.oo horas

Casa de la solidaritat Flors Sirera  (C/Saleses 10) Manresa

Divendres 14 de Març del 2008

Organitza :

Fundació Pau i Solidaritat

Secretaria de la dona de CCOO

Consell de Solidaritat de Manresa

ACP

Comments

Ve passant de les idees retrogrades  de la dreta i de l'actitud d'aquest sector de l'església que no té ni idea del que és una família .Si que he de dona la raó en el punt les famílies es trenquen , però no per les raons i arguments que diu la dreta i aquest sector de l'església . Les raons del trencament de les famílies a Catalunya i Espanya són múltiples i variades  tenim que pensa que cada família és un món, però pensò hi ha tres raons importants perquè una família es pugui trencar i trobo que és important poder comentar aquest tres punts que van lligats al món del treball.

La primera és la conciliació de la vida personal i laboral és un problema molt greu en un país que té una de les jornades més llargues de la Unió Europea i pitjor distribuídes ,és un problema que afecta tánt a les empreses productives com els serveis públics . La irregularitat de la jornada , torns de treball  en festius , l'eliminació del descans , les modificacions unilaterals d'horaris jugant en contra d'una vida social i familiar gratificant , apart dels efectes negatius sobre el riscos laborals , i de la salut , el desgat fisic i psíquic , reduint l'esperança de vida . Es un problema d'organització social sostenible del que passen una gran quantitat d'empreses que només miren la producció i també és un problema del que passa el Govern que no més ha fet propostes per l'administració central i s'ha oblidat de la resta de treballadors/es és un problema que cada vegada tindran més reivindicacions per part dels treballadors/es afectats com es veu aquest dìes amb les reivindicacions dels conductors dels bussos del TMB és un problema que trenca famílies ,és un problema en qual s'haurien d'implicar de forma més contundent totes les administracions i societat.

El segon punt són els baixos salaris a Catalunya i Espanya , las famílies no arribant a final de mes un fet que porta moltes famílies a la desesperació i posterior trencament , si veient l'evolució dels salaris respecte al PIB comprovent que els salaris l'any 1996 representant el 50,61 % del PIB , l'any 2006 només representant el 47,7 % , tres punts menys . Si aquesta informació preocupant el sumen que a l'any 2006 hi ha quatre milions de treballados/es més , queda clar el deteriorament de la massa salarial . Pel contrari els beneficis empresarials en aquest anys en la relació amb el PIB van pujar un 4 % i la pressió fiscal un 3 % . Societat més injusta que l'espanyola es dificil de trobar a Europa . Si analitzem els dos últims anys , els salaris reals corregits per la inflacció portant perden  poder adquisitiu de forma prou important . Al pas que els salris baixen , els beneficis empresarials creixen sense parar , les empreses que formen l'IBEX 35 bursátil , a l'any 2006 van tenir uns beneficis de 41.893 milions de euros és a dir , un 27,4 % més respecte a l'any 2005 . A l'any 2005 van pujar un 24 % .

Quant els representants del poder polític i economic es donen conpte d'aquestes injusticies  no n'hi ha prou amb lamentacions sinó que s'ha de corregir per buscar un equilibri econòmic i social entre les poblacions d'Espanya i de la Unió Europea .

Els salaris a Alemanya ,Dinamarca i la veina França duplicant als d'Espanya també amb el sou mínim i l'eurobaròmetre sobre la realitat social ens diu que un 62% de la població de la Unió Europea pensa que esta en risc de caure a la pobresa , a Espanya es podria dir que les possibilitats es multipliquen.

El tercer punt fa referència a la inestabilitat laboral aquestes ultimes dècades  les condicions laborals han variat abans es tenia la percepció de que la inestabilitat laboral la patién més els treballadors/es més joves amb una transició temporal fins que arribaven a una estabilitat laboral , avui amb la deslocalització de les empreses , la por a una disminució del volum productiu de les empreses , a convertit aquestes situacions en una font constant d'inquietud i ansietat que en ocasions es tradueix en insatisfacció , falta de motivació o directament en l'emergencia de trastorns somàtics i psíquics . Aquest és el context amb la qual s'ha d'abordar el fenomen de les deslocalitzacions empresarials i les polítiques econòmiques que fan perillar l'estabilitat laboral i que fa en els treballadors/res cada vegades més generalitzat l'estrés i el malestar  psicòlogic , que afecta tant a qui la pateix com a las seves relacions socials i familiars .

Es normal que amb el mercadeig i els xous mediàtics que fan els principals partits es faci referència a les famílies , però s'ha de fer amb una perspectiva real sense ambiguitats   , retòriques ni almoines , si no la ciutadania tendeix al repudi a la política i les institucions i la penalitza moltes vegades no anant a votar.

Però com diria Frei Betto , recorda que tots els detalls de la teva vida són resultats de la qualitat de la política que predomina al país : l'aliment que menges , el transport que utilitzes , el salari que reps , la ciutadania que gaudeixes . Si la política serveix a la majoria , es redueixen les desigualtats socials , l'atur , la violència , les misèries i la fam .

O sigui que a les eleccions d'aquest any no cedeixis al desencant , a la inèrcia , a la frustació .Rebaixant el teu vot com si fos una moneda sense cost . Anular el teu vot és donar cabuda a la corrupció , al cabdills , a la tirania i rebutjar la democracia com a mitjà legítim i pacífic de conquestes socials.  

Ricard Sánchez Andrés .

Coordinador d' EUiA Bages/Berguedà

Publicat al diari  Més Manresa divendres 29 de febrer  del 2008

Publicat al diari Regió7  dissabte 1 de març del 2008

Comments

El próximo domingo dia 24 Raúl Castro, de 77 años ,será elegido, por los nuevos diputados de la Asamblea Nacional ,para ocupar las funciones de primer mandatario de Cuba.

Es la segunda vez que Fidel renuncia al poder .La primera fue en julio de 1959 ,siete meses después de la victoria de la Revolución .Elegido primer ministro ,chocó con el presidente Manuel Urrutia , que consideró muy radicales las leyes revolucionarias , como la reforma agraria , promulgadas por el consejo de ministros . Para evitar un golpe de estado , el lider Cubano prefirió renunciar . El pueblo salio a las calles apoyándole . Presionado por las manifestaciones Urrutia no tuvo otra alternativa que dejar el poder . La presidencia fue ocupada   por Oswaldo Dorticós , y Fidel volvió a la función de primer ministro.

Estuve en Cuba en enero de este año , para participar en el Encuentro Internacional sobre  el Equilibrio del Mundo , a la luz del 155º aniversario del nacimiento de José Martí , figura paradigmática del país . Regresé a mediados de febrero para otra reunión internacional, el Congreso Universiade 2008 , en el que participaron varios rectores de universidades Brasileñas.

En ambas ocasiones me encontré con Raúl Castro y otros ministros Cubanos .Me reuní también con la dirección de la FEU (Federación Estudiantil Universitaria ) ;con estudiantes de la universidad de Ciencias Informáticas ;con profesores de nivel básico medio ;y con educadores populares.

Se engaña quien crea que la renuncia de Fidel significa el comienzo del fin del socialismo en Cuba . No hay ningún síntoma de que sectores significativos de la sociedad Cubana aspiren a que regrese el capitalismo .Ni siquiera los obispos de la Iglesia Católica . Con excepción de unos pocos , a quienes no les importaría que el futuro de Cuba fuese equivalente al presente de Honduras ,Guatemala ,Nicaragua , Haiti ......Además ,ninguno de los que salieron del país continuó la defensa de los derechos humanos al insertarse en el mundo encantado del consumismo.

Cuba no es reacia a los cambios .El mismo Raúl Castro desencadenó un proceso interno de criticas a la Revolución a través de las organizaciones de masas y de los sectores profesionales . Son más de un millón de sugerencias las analizadas por el gobierno. Los cubanos saben que las dificultades son enormes , pues viven en una cuádruple isla: geográfica;única nación socialista de Occidente;desprovista del apoyo que le daba la Unión Soviética ;bloqueada hace mas de 40 años por el Imperio de los EE.UU .

A pesar de todo ello el país mereció elogios del papa Juan Pablo II con ocasión de su visita en 1998 . En el IDH 2007 de la ONU el Brasil se alegró de figurar en el puesto 70 . Los primeros  setenta paises son considerados los mejores en calidad de vida .Cuba , donde no se paga nada por el derecho universal a la salud y educación , figura en el puesto 51.

El país presenta una tasa de alfabetización del 99.8% ;cuenta con 70.954 médicos para una población de 11.2 millones ( 1 médico por cada 160 habitantes ); un índice de mortalidad infantil de 5.3 por cada mil nacidos vivos (en los EE.UU. son 7,y en Brasil 27); 800 mil diplomados en 67 universidades , en las que ingresan cada año 606 mil estudiantes.

Hoy día Cuba mantiene médicos y profesores trabajando en más de 100 países , incluido Brasil y promueve en toda América Latina la "Operación Milagro" , para curar gratuitamente enfermedades de los ojos , y la campaña de alfabetización "Yo si puedo" , con resultados que convencierón a Lula a adoptar el metodo en el Brasil.

Habrá , si, cambios en Cuba cuando cese el criminal bloqueo de los EE.UU ; cuando sean liberados los cinco cubanos presos injustamente en la Florida por luchar contra el terrorismo ;y si la base naval de Guantánamo , utilizada ahora como carcel clandestina "símbolo mundial del irrespeto a los derechos humanos y civiles" de supuestos terroristas fuera devuelta.

No esperemos , sin embargo ,que Cuba quite de las entradas a la Habana dos carteles que nos averguenzan a nosotros los latinoamericanos , que vivimos en islas de opulencia rodeadas de miseria por todos lados : "Cada año 80 mil niños mueren victimas de enfermedades evitables, Ninguno de ellos es Cubano". "Esta noche 200 millones de niños dormiran en las calles del mundo .Ninguno es cubano".

Frei Betto.

Fraile Dominico Brasileño (Teologo de la liberación)       

www.cubasolidaridad.org

Comments

Així ho va resumir l'expresident Pasqual Maraguall ,de viatge a Brusse.les ,en unes paraules que va llegir la seva dona ,Diana Garrigosa .La mateixa que el 1948 ,amb nomes 3 anys , va conèxer el dirigent clandesti del PSUC perquè el seu pare el va acollir durant un any al seu despatx de la Barcelona de postguerra. 

Citant el llibre U no és ningú que Joan Brossa i Antoni Tàpies van firmar el 1979 ,l'historiador Enric Cama va dir que a l'homenatjat  "no li hauria agradat l'acte" si no era en representació "de tots els militants antifranquistas" que , com va recordar el també historiador Borja de Riquer ,"van derrotat Franco als carrers ,les fàbriques ,les escoles i els barris ".

Un centenar d'els van presidir a l'escenari el que va unir litúrgia de missa laica ,miting i recital poètic amb la memòria històrica.

Família "PSUQUERA"

Sense altre protocol que reservar la cinquena fila de platea a la viuda Teresa Pàmies i la familia,actuals i passats dirigents comunistes o d'ICV i EUiA entre ells Jordi Miralles ,Joan Josep Nuet i Joan Herrera ,Joan Saura , ect , van seure a la segona ,tercera i altres files del Palau entre el que la coorganitzadora Montse Torras va citar com "Tota la família psuquera junta".

Intoduit per la cançó T'he conegut sempre igual que Raimon va dedicar a López Raimundo i per una peça al piano del seu nét Sergio Pàmies , a l'acte es van sentir versos de Bertolt Brecht ,Apel.les Mestres ,Miguel Labordeta (germà del cantautor aragonès que no hi va poder assistir) i Pablo Neruda . Els van llegir les actrius Pepa Arenós i Mònica Luchetti .Van parlar 18 persones: Enric Pubill, Xavier Folch , Jordi Borja ,Ángel Rozas , Carlos Jimenez Villarejo...Tots historics del PSUC i amics ,com Antonia Jover ,que van tenir López Raimundo de llogater durant 11 anys.

Però el testimoni més sentit el van posar les nonagenàries  Carme Casas ,Trinidad Gallego ,i Maria Salvo. I qui sense parlar , va aixecar al Palau va ser l'històric comunista Miguel   Núñez . Assegut al costat d'una Teresa Pàmies amb brusa vermella ,cabellblanc i bondat a la cara , tots dos van tancar l'acte amb una gairebé anònima abraçada després de l'ultim acord de La internacional.

Article de El Periódico de Catalunya   dimecres 13 de febrer del 2008

Comments

Mes informació www.fpereardiaca.org

Va per tu Gregori !

Comments

Un missatge com aquest no és d'una formació que es considera nacionalista moderada ,és d'una formació d'un talant molt diferent.

Hi ha un limit a qualsevol campanya electoral i aquest és el respecte per la convivència i els drets humans ,aquest cartell atenta per aquest drets.

El senyor Duran té la idea preconcebuda que la pobresa absoluta és el principal impuls de la immigració i no és veritat.En realitat tal com diu l'estudi de Blanca Sánchez Alonso presentat aquest 23 de gener a la universitat de San Pablo -CEU de Madrid " la immigració comporta un cost que requereix d'una renda mínima prèvia per poderla afrontar ,això provoca una relació entre creixement econòmic-immigració".

Les raons de la immigració són intrínseques i depenen de moltes situacions tal com diu "l'observatori de la immigració" a l'informe 2007 Immigració i mercat de treball.

En aquest sentit el senyor Duran està molt equivocat .Potser el que pensa és que els immigrants són negatius per l'economia catalana , però està demostrat que durant el passat no va ser aixi amb la immigració espanyola per Catalunya , el que potser ignora el senyor Duran és que la  situació d'aquesta ultima dècada és semblant  . La quantitat  d'empreses a Catalunya i Espanya que no van tancar portas als diferents sectors i més aviat al contrari van créixer gràcies als treballadors immigrants és molt llarga , a mès van afavorir la ocupació dels catalans en una mobilitat ascendent , però pot ser el raonament del senyor Duran es que té por que la immigració vingui a Catalunya perquè comença una devallada econòmica ,encara que ara estem al 2008 i Espanya per al 2020 tindrà una manca de quatre milions d'immigrants per treballar segons conclusions  de l'estudi "Espanya 2020 : un mestizaje ineludible  "de l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya" .

Josep Oliver ,el 2006 ,va serresponsable del projecte ,és catedràtic d'Economia Aplicada de la (UAB) ,va explicar que aquesta és la xifra mínima  d'immigrants necessaris si l'economia continua evolucionat com ho ha fet a l'última dècada i es podem complir mínimament les polítiques socials a nivell familiar i educatiu per facilitar la incorporació d'un numero més gran d'autòctonos al món laboral .En canvi si ve una devallada de crisi econòmica i un equilibri perfecte entre treballadors autòctonos qualificats i no qualificats ,aquesta xifra podria baixar fins els 2,3 milions d'immigrants actius . Si passés el contrari (màxima expansió de l'ocupació i pocs ciutadans autòctonos al mon laboral amb llocs de treball menys qualificats ) , el nombre treballadors /es immigrants podria ascendir fins els 9,8 milions .

Conclusió ,doncs , que la immigració es "ineludible i necessària " doncs que "si no entra ningú mes,tindrem un envelliment important de la població" i , per tant , una falta de treballador/es que mantinguin el sistema social,aixi que "Si no els tenim aquí han de  venir de fora" . Digui el que digui el senyor Duran.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d'EUiA Bages-Berguedà

Publicat al diari més Manresa divendres 8 de febrer.

Comments

Solució màgica del PSOE :l'anunci de rebaixes fiscals si guanya les eleccions ,declaracions semblants va fer el PP .La racionalitat de les ocurrències preelectorals dels dos partits majoritaris fa una mica de por ,sembla mes més un festival d'ocurrències que de trovar solucions reals.

Ni abaixar impostos és una mesura encertada ,i molt menys és d'esquerres .El manteniment de les polítiques públiques depèn dels nostres impostos ,per garantir drets universals ,serveis públics moderns i eficients i una xarxa social per a tots . La bandera de la baixada d'impostos referma la creació de més desigualtats i no dóna solucions a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors/es . Només ens cal recordar que el juny passat ens assabentàvem que el salari real mitjà ,calculat tenint en compte l'augment del cost de la vida ,ha disminuit a l'Estat del 4% durant els els últims 10 anys .

Quan més del 50% de les persones treballadores cobren menys de 16.000 euros anuals ,mentre l'augment dels tipus d'interès provoca que les hipoteques augmentin en molts casos de més 100 euros d'un més per l'altre.

Per aquest motiu ,eludir aquest debat no pot portar més que auna situació´d'estrangulació total de la immensa majoria de la població .

El que toca és una nova política salarial no basada exclusivament en l'IPC ,sinó destinada a la negociació d'una part dels beneficis empresarials ,que van augmentar el 73% entre el 1999 i el 2003 .

Fa temps que governs del PP i del PSOE es disputen el lideratge de la "desfíscalització" i els treballadors/es i els treballadors/es ,a part dels baixos salaris , hem de continuar lamentant una mesura que beneficia les rendes més elevades amb la conseguent impossibilitat de posar fi al dèficit social de l'estat espanyol.

La urgència d'una ofensiva mobilitzadora d'ambit politic en el terreny salarial i en el del drets dels sectors més desfavorits econòmicament és necessària .

No podem estar d'acord amb les politiques cosmè`tiques que desenvolupa el govern , les politiques de xec, no donen solucions , per exemple , el sec nadó,aprovat al Congres dels Diputats a final d'any ,que subveciona el naixement o l'adopció d'un fill a partir de juliol del 2007 amb 2500 euros  (3500 per a famí´lies nombroses i mares solteres).

La llei és clarament insuficient si no va acompanyada d'ajudes progressives en funció de la renda i de mesures que garanteixin ,per exemple ,l'accés a una plaça a les llars d'infants publiques ,que hauria de ser universal en un veritable estat del benestar .Les ajudes directes com aquesta poden quedar molt vistoses durant els mesos previs a una campanya electoral, però no incideixen en les estructures que mantenen les desigualtats socials .Per a les persones amb rendas mitjanes i baixes , rebre una quantitat de diners en el moment d'ampliar la família no és cap ajut sostenible ,mentre que per a les persones amb rendes altas és un regal innecessari .Aquesta és la paradoxa dels ajuts directes ,que fan molt maco el discurs però es revelen poc eficaços si es pretén millorar de debò les condicions de vida de les persones.

En aquest mateix sentit , les prestacions d'ajut a l'habitatge l'anomenada renda d'emancipació " s'haurien d'anar implementant de forma paral·lela amb mesures per frenar l'especulació immobiliària ,i redimensionar el preu de l'habitatge .Potser el que haurien de començar a transformar és el mateix concepte d'habitatge , de valor que fluctua al mercat a bé de primera necessitat al qual tothom ha de tenir dret a accedir.

El treball d'un govern és desenvolupar un model d'estat en què es combini la suficiència de les administracions amb la garantia que els ciutadans accedeixen als béns i serveis publics en igualtat de condicions .És pervers tirar endavant reformes legislatives com les rebaixes fiscals que només poden posar en perill aquest bé i serveis públics.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d'EUiA del Bages/Berguedà.

Publicat al Regiò 7 . Dimecres 23 de gener del 2008                      

Comments

La idea és donar a conèixer la impotància i el coneixement de les ciències que treballen per millorar el maneig sostenible dels recursos naturals i també la lluita contra el canvi climàtic.

És curiós que en las dates de més consum com les festes de Cap d'Any i després les rebaixes surti aquesta iniciativa ;no obstant això ,més enllà de la iniciativa d'establir aquest any com a punt de partida perquè tothom prengui consciència de la utilitat d'optimitzar els recursos naturals i fer un manteniment acurat del medi ambient ,em demano si de veritat es faran campanyes globals per tractar de sensibilitzar la població o si només quedarà en bones intencions d'un petit i reduít grup.

Fer una bona campanya representa inculcar uns valors a la gent del primer món sobre suficiència i sostenibilitat , és a dir ,demostrar que es pot viure bé amb menys consum , molt allunyat d'allò a què estem acostumats , el constant bombardeig audiovisual dels mitjans de comunicació d'aquest món malalt que impulsa a un consum compulsiu i a una producció industrial cada vegada més gran , ha de canviar la seva direcció .

També s'han d'inculcar els mateixos valors de reducció als paisos desafavorits ,que precisament envegen el nostre ritme de vida .Perqué no ens vulguin imitar, i aquí tenim un element ètic d'injustícia en un problema poc tractat .

Com es pot fer compatible aquesta aspiració ,almenys ,en una societat que s'afanya per premiar la més gran producció i el consum? A més les empressas fan la política "com més de pressa ,més  gran producció i més rapid ,millor .Si no ,deslocalitzem l'empresa".

És una realitat molt complexa ,però potser aquest esquema ,rudimentari i gens exagerat ,en traça les principals coordenades .

La problemàtica  es pot dir en quatre paraules : la Terra se'ns fa petita ;els recursos de tota mena s'esgoten i cada vegada serà mes difícil de tenir-ne en abudància ,el món  es tanca i no és possible de continuar l'expansió a què ens han acostumat , hem fet posar malalt el planeta Terra i en som els culpables .No és gens fàcil plantejar socialment i de manera oberta la questió de la reducció de béns i serveis ,però per això mateix ,per viure dins dels nostres límits ,sorgeix de forma natural el nexe d'unió entre suficiència i sostenibilitat ,entesa la primera com un menor consum de recursos naturals motivat al seu torn per una demanda inferior de bens i serveis materials.És una realitat complexa , les campanyes que es vulguin realitzar a tots els nivells ,tants mundials com locals .Hem d'anar en aquesta direcció  ,de les tres erres que es fan servir (reduir ,reutilitzar i reciclar) .En moltes campanyes de sostenibilitat ,sens dubte ,la més important ha de ser reduir .

Davant de tota la població mundial s'obre un dilema etic i moral tant per a nosaltres com per a les generacions futures ,s'ha d'entendre que l'home ha de compatibilitzar la seva presència al món amb el respecte pel medi que ens envolta .Hem de fer una nova forma de revolució pacífica ,una revolució  ecològica ,sense grans desigualtats econòmiques entre paisos si volem que el món funcioni,una revolució que demana un canvi dels nostres hàbits .Però aquesta tasca només pot ser encarada amb un projecte d'educació globalitzadora del qual ningú no hauria de quedar fora.

Els grans reptes del segle XXI són establir la pau mundial , justícia social i l'harmonia amb el medi ambient ,tots són importants però de l'harmonia  amb el mediambient en depenem tots.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador de EUiA al Bages i Berguedà

Publicat al diari Regiò 7 dimarts 15 de gener del 2008

Publicat al diari Mes Manresa dimarts 22 de gener del 2008 

Comments

És per això que aquest any el consell nacional d'EUiA , en la festa anual d'EUiA acorda entregar el premi L'Alternativa 2007 a la revista El Jueves , un guardó que l'afiliació i l'entorn d'EUiA concedeix, per mitjà de votació popular , a entitats i persones que hagin destacat per la seva tasca a favor de les llibertats , ells  drets  socials i laborals , la pau o la democràcia en el darrer any.

Estic molt content de la decisió del consell nacional , del qual formo part , del premi a la revista satírica El Jueves . Un setmanari que aquest estiu s'ha convertiten sinbol de la llibertat  d'expressió arran de la persecució judicial que ha tingut per haver publicat en portada una caricatura molt divertida de dos menbres de la casa reial.

Trobo que aquest premi és també un peti homenatge a tots els que estem farts que aquesta família tinguii privilegiis  que ni de bon tros no s'ha guanyat treballant.

Questions que il·ustren els privilegis que caracteritza "la família reial":

A la Constitució Espanyola el rei és "inviolable , no esta sotmès a cap responsabilitat -ni civil ni penal".

La casa reial Espanyola tenia una assignació de recursos públics de 8.048.000 euros per al 2006 ;ignoro la d'aquest 2007 , però això no baixa xinó que ,al contrari ,puja  , a més dels centenars de persones que treballen per a ells i el patrimoni .

De les famílies reials Holandesa i Britànica es coneixen els patrimonis i el seu valor ; de l'Espanyola no se'n sap res.

El buit legal permet a menbres de la família reial Espanyola treballar en empreses privades, no estan afectats per cap règim d'incompatibilitats i poden utilitzar  el nom i l'influència en benefici de privats.

Després de tot això , algú estranyar de la caricatura d'El Jueves i de l'emprenyament que té una part cada vegada més gran de la societat ?

Davantd'aquesta mostra d'injustícia , la ciutadania té tot el dret de mostrar qualsevol tipus de rebuig.

La monarquia és una institució obsoleta i que s'ha de superar , la Catalunya d'avui té tot el dret de rebutjar-la pensant en la democràcia i també pensant en l'igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes.

Visca la república.

Ricard Sánchez Andrés   Coordinador d'EUiA Bages/Berguedà

Publicat al Regió7 octubre del 2007 

Comments

La violència contra les dones és una xacra d'aquesta societat i eliminar-la ha de ser una prioritat . Perquè una societat  en què la dona és maltractada no és una societat lliure ni democràtica.

Quan es parla de violència de gènere ,el primer que ens ve al cap és la visió ,el primer que ens ve al cap és la visió del maltractament físic . Sovint oblidem que en la nostra societat es donen ,a més  ,l'assetjament sexual ,la violació,la prostitució forçada ,etc. Però el nombre de dones mortes és tan colpidor que no podem evitar que acapari la nostra atenció.

El nombre de dones mortes aquest 25 de novembre és de 75 , i el 2006 va ser de 68 , la qual cosa representa més d'una dona assasinada cada 5 dies .En la darrera dècada ,les xifres oscil·len al voltant dels 70 casos anuals . A Catalunya hi va haver l'any 2006 un total de 20.239 denúncies per violència masclista,el 34,5% més que el 2005 (15.018) .

L'any 2006 van morir per aquesta causa 12 dones assassinades a Catalunya.

Aquestes xifres dramàtiques ,però,no ens poden fer oblidar les mil pràctiques de violència que pateix la dona al llarg de la vida ,amenaces ,llenguatge sexista,amenaces laborals per embaràs, l'aillament,les prohibicions,els comportaments humiliants,etc.Experiències que moltes dones han patit en un context o altre.

Sense oblidar altres mecanismes masclistas més subtils ,com la dictadura de l'estètica l'imatge de la dona a la publicitat ,i en diferents cultures el valor de la castedat.

Si hi sumen que les dones pateixen més privacions econòmiques que els homes o que el dret a la salut sexual i reproductiva en diferents cultures resulta una quimera , el resultat final és realment depriment.

A Catalunya trobem lleis aprovades molt específiques en aquesta etapa de govern: la llei de dependència i la llei de serveis socials. I s'està discutint l'avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violéncia masclista. Una llei imprescindible que aborda tot tipus de violència que pateixen les dones pel sot fet de ser-ho.Una llei valenta que EUiA defensa perquè es pugui impulsar i desenvolupar en tots els seus apartats .

Com en tants altres aspectes ,serà en l'ambit de les polítiques econòmiques on es visualitzaran les polítiques de desigualtat de gènere .Aixi celebrem la important pujada econòmica pel pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya del 32,59% del 2007 respecte al pressupost del 2006.Però hem de pensar que aquestes lleis necessiten uns recursos econòmics importants per poder-se desenvolupar.Molts  àmbits d'actuació depenen dels municipis i és evident que aquests necessiten un augment de finançament per fer front a les seves competències i a la demanda de la societat .

El patriarcat  present avui dia forma part de la cultura dominant ;i al nostre país i arreu del món otorga un paper secundari ,en molts aspectes , a les dones , respecte dels homes. La viòlencia contra les dones és una questió de poder , de poder dels homes en l'àmbit social ,cultural ,polític i també personal ,és a dir en tots els àmbits de la societat .És per això que cada dia hauria de ser 25 de novembre.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d'EUiA del Bages/Berguedà

Publicat al Regió7 . Dimecres 19 de desembre del 2007  

Publicat al semanari Bergactual 14 de gener del 2008

Comments

Si parlo de grans homes no en refereixo a excelsos conqueridors ni res semblant, sinó de persones que per la seva lluita diària en contra de les desigualtats han aportat uns valors socials que són un referent per innombrables moviments sociopolítics i socials ,sense misticismes . Perquè és precisament la seva condició de mortals i la seva capacitat per transcendir misèries i lluita a favor del desfavorit el que els converteix en necessaris i propers .

En aquests mesos  tenim  un exemple de gran home ,hem vist reproduida per molts llocs l'imatge del nostre estimat company Che Guevara i escoltem o podem llegir molts testimonis sobre ell.Li rendim homenatge multitud de moviments socials i sociopolítics d'esquerres en el 40 aniversari del seu assasinat a Bolívia .

Per a la gent d'EUIA , el company Ernesto Guevara de la Serna és una icona que no només s'ha de portar als llavis per repetir el seu discurs i poder parlar de les seves formidables i exemplars històries ,sinó per raonar les seves idees, per mostrar tota la seva ètica , en la qual sustentava el seu quefer ,el tracte a les persones,a més de ser promotor de nous pensaments socials d'igualtat.

I a més ,tenir-lo al cap per poder fer servir la valuosa guia del seu pensament , que ens podrà dir sempre quin serà el nord de la nostra acció .

També s'ha de portar al cor perquè pugui alimentar el que sinbolitza (els més alts valors humans) , si assumin com a nostre el seu pensament i la seva combativitat , amb una suma d'ímpetu i de consciència que es puguim expressar amb una conducta tan irreprotxable com la que ell ens va deixar assenyalant un camí i una manera de fer .

El comandant Ernesto Guevara és un símbol de les millors tradicions ètiques del segle XX ,i es projecta igual en aquesta nova centúria .

La valua i la urgència del seu exemple , sempre imprescindible ,s'engeganteixen .La seva figura és més que mai  un element aglutinador dels moviments d'esquerres i progressistes .Pero els homes que es destaquen de forma singular no podrien fer res si molts semblants no tinguessin la capacitat d'adquirir aquestes qualitats .

En el Che està present sempre el somni d'un món de germanor , d'una humanitat entre els homes de prosperitat compartida , de pau i justícia de veritable abast universal.

Che Guevara no és únicament un referent a Llatinoamèrica ,és un referent universal.

Però el company Che Guevara era un home , per això en les seves hores finals ,quan es va veure sense cap recurs de defensa davant els seus captors , va llançar la seva última ordre de combat : "Disparen ,que van a matar a un hombre".

Publicat dimecres 31 d'octubre del 2007 al diari Regió7

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d'EUIA Bages/Berguedà      

Comments

Es un debat necessari en un pais que té una de les jornades més llargues de la Unió Europea .

En la qual els treballadors/es voluntariament o obligatòriament allargant la seva jornada laboral .Es un problema de racionalitat d'horaris vitals.

D'organització social sostenible i de salut que pugui permetre la conciliació de la vida laboral , personal i familiar .Un problema que afecta tant les empreses productives com els serveis públics i les concesionàries públiques ,especialment les dones , milers de dones cada any deixen el seu treball per cuidar els fills .

Duració i organització del treball són les dues cares del problema.Els torns de treball en festius, la irregularitat de la jornada ,l'eliminació del descans ,les modificacions unilaterals d'horaris , jugant en contra d'una vida social i familiar gratificant , a part dels efectes negatius sobre els risc laborals , i de salut , el desgast físic i psíquic ,reduint l'esperança de vida.

Es un debat de sempre des de l'organització del moviment obrer, però és un debat en el qual es tindrien que implicar de forma més contundent totes les administracions i societat .

Han passat més de 100 anys des del començament del debat i el progrés és mínim.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d'EUIA Bages/Berguedà

Publicat l'octubre del 2007 al diari Més Manresa

Comments