Salut i República companys/es
Bloc d'opinió política i societat .

Fa setmanes vaig llegir un manifest a la Roigesfera  encapçalat per Rita Levi-Montalcini , la important neuròbiologa i premi Nobel de medicina , que te el nom de Sólo existe una raza :la raza humana . És un manifest contra el racisme , per la igualtat i contra els prejudicis , a més de ser un manifest molt didàctic . Comença el primer punt del manifest . Les races humanes no existeixen . L'existència de les races humanes és una abstracció que es deriva d'una falsa interpretació de petites diferències físiques que els nostres sentits poden percebre ,erròniament associats a diferències "psicològiques" i interpretat sobre la base de prejudicis seculars . Aquestes abstractes subdivisions , fonamentades en la idea que els éssers humans constitueixen grups biològics i hereditàriament molt diferents , són una invenció que sempre s'ha utilitzat per classificar arbitràriament homes i dones en "millors i pitjors" i , d'aquesta manera, discrimina els últims (sempre els mes dèbils) , després d'haver-los atribuít que són clau de tots els mals en tots els moments de crisi.  

En aquest primer punt d'aquest important manifest contra la ignorància i el racisme queden patents molts prejudicis de la nostra societat , i només es el primer punt del manifest .

La població catalana té el 15% de persones de diverses procedències , i això es veu en la diversitat als centres de treball , a les escoles i als barris .etc.

Però encara hi ha qui no veu el que té davant i no pot admetre aquesta diversitat , que va ser la resposta a les necessitats d'un model de crexement basat en la presència de mà d'obra intensiva , en massa casos precària i submergida .

Aquest canvi en la configuració de la societat ha estat molt ràpid i molts sectors d'activitat quotidiana com són els centres de treball han viscut en aquests temps una incorporació  creixent de treballadors i treballadores immigrants en les seves plantilles.

Malauradament , molt sovint aquesta diversitat en el si de la societat és vista com una font de conflictes , per le repercussió econòmica actual , per diferents prejudicis culturals , pèr dificultats de la comunicació ,etc. Això passa perquè malgrat anys de creixement continuat , no hi hagut un increment substancial dels recursos destinats a la millora del nostre estat benestar equiparable a l'increment de població  que ha viscut al nostre país els darrers anys . També passa perquè aquesta  situació comporta reptes , tant per a les administracions locals com per a les empreses , que encara no s'han assolit ,  massa  vegades per falta de voluntat política i compromís  , i depenent molt de l'administració local i l'empresa , que no donen la importància  que realment té la cohesió social al carrer i al treball.

La  presència d'una població nova també genera canvis . Això es coneix bé , ja que una bona part de l'actual classe treballladora és producte de la immigració dels anys 50 i 60 . La immigració és una realitat , una necessitat i una riquesa per a la nostra societat , i per resoldre les dificultats no es tracta d'enfrontar-se o de rebutjar el nouvingut ,sinó de desenvolupar i aprofundir en mesures socials que facilitin la seva incorporació ciutadana al nostre país . I per aconseguir-ho no podem descartar la necessària implicació directa  de les empreses en la gestió d'aquesta diversitat i l'elaboració de plans específics , com comencen a fer empreses i concesions públiques amb l'obligació d'un compromís  públic per lluitar contra la discriminació i contra les actituds racistes i xenòfobes : la carta de  la diversitat és un exemple a seguir , va començar a Alemanya i es va començar a estendre per diferents paisos , i dóna molt bons resultats , segons sindicats i altres organitzacions socials que participen a les comissions de seguiment .

Avui més que mai cal apostar per contruir un model de societat cohesionat i just socialment , amb una cultura pública comuna i on tots i totes siguem ciutadans.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador EUiA Bages/Berguedà

Publicat al Regió 7 Dimecres 02 de setembre del 2009