Salut i República companys/es
Bloc para dar voz a las opiniones de todos/as los compañeros de la Asamblea de EUiA del Bages/Berguedà

Des de fa temps i ara que la crisi financera  s'aguditza surtem a la palestra els habituals receptaris .Totes les receptes dels economistes de camarilla , però , tenem un ingredient en comú : la contenció salarial i el perill del xantatge de les deslocalitzacions .El problema d'aquesta recepta per a temps de crisi és que ningú no es recorda ,en temps pròspers , de repartir la bonança en forma d'augments salarials .Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística ,entre els anys 2000 i 2006 ,el salari mitjà dels espanyols va passar dels 1.326 ,4 euros mensuals als 1.613,5 .Però si computem l'efecte de la inflació , la impressió de guanyar més queda reduida a una mera quimera ; en termes reals , la renda mitjana va augmentar  només uns miserables noranta cèntims .Tot això en anys de creixementdel PIB per sobre del 3% .

Com s'ha pogut mantenir una demanda que sostingui augments del PIB  sense augments salarials ? L'explicació cal cercar-la en aquests darrers anys de demanda inflada " a credit" . La demanda s'ha mantingut artificialment  a cop de donar targetes i préstecs a mansalva . Aquesta demanda a crèdit només ha aconseguit posposar la data del xoc de la realitat i ara en paguem les consequències amb unes xifres d'impagats astronòmiques.

No hauria estat millor créixer de manera sostenible , amb una demanda real estimulada per un augment del poder adquisitiu fruit d'un millor repartiment de la riquesa? Una de les grans mentides del neoliberalisme és creure que és possible viure a crèdit i tractar els pobles com una mercaderie més .

Els salaris no arriben a fi de mes , però això no és d'ara ;ja l'aplicació de la moneda única , l'euro , va dur una puja de preus no menyspreable , els famosos "arrodoniments" .. tot es va arrodonir menys els sous ,que més aviat es van retallar , almenys en el poder de compra diària.

Vivim uns temps en què es prioritza la lliure competència entre persones,empreses i nacions amb criteris ètics dels desevolupament econòmic i social i,és clar, l'interès del capital és mes important que l'interès de les persones ,els interessos  de la societat existexen en la mesura que aquests aportin a la competivilitat .

Som mercaderia i anem directes, si no parem a temps , a una societat egoista i individual, de "salvi's qui pugui que  a mi m'és igual".

Els signes són evidents a les nostres comarques , davant les deslocalitzacions de les empreses i l'atur , el Govern i els seus representans han de donar una resposta més satisfactòria i contundent a les manifestacions convocades pels treballadors i la citadania ,tots sortim afectats quan una empresa redueix plantilla, tanca o es deslocalitza, i s'ha de fer l'esforç de recolzar aquestes mobilitzacions .La població , els treballadors, no poden ser mai una mercaderia d'usar i llençar , per als teòrics del neoliberalisme la llibertat de l'home i l'absoluta llibertat del mercat són conceptes inseparables .S'ha de ser realment hipòcrita , com si les lleis d'aquest , que han originat els sistemes més egoistes ,desiguals i despietats que ha conegut l'home ,fossin compatibles amb la llibertat de l'ésser humà ,el que el sistema neoliberal converteix en una simple mercaderia.

Publicat a Regió 7

 27 de juny del 2009

Ricard Sánchez Andrés