Salut i República companys/es

 Un que van ser molts . I que encara són bastants .Així es podria resumir el sentir de l'acte en record del dirigent comunista i ànima del PSUC entre els anys 50 i 80 Gregorio López Raimundo (Tauste ,1914- Barcelona ,2007) ,mort el 17 de novembre passat , que ahir va reunir 2.000 persones en un gairebé ple Palau de la Musica .Organitzat per amics amb l'unic suport orgànic de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i CCOO ,el sobri i emotiu acte es va convertir en una reivindicació de l'antifranquisme i els militants comunistes que "de forma admirable van saber conduir la lluita per la llibertat sense que es notés".

Així ho va resumir l'expresident Pasqual Maraguall ,de viatge a Brusse.les ,en unes paraules que va llegir la seva dona ,Diana Garrigosa .La mateixa que el 1948 ,amb nomes 3 anys , va conèxer el dirigent clandesti del PSUC perquè el seu pare el va acollir durant un any al seu despatx de la Barcelona de postguerra. 

Citant el llibre U no és ningú que Joan Brossa i Antoni Tàpies van firmar el 1979 ,l'historiador Enric Cama va dir que a l'homenatjat  "no li hauria agradat l'acte" si no era en representació "de tots els militants antifranquistas" que , com va recordar el també historiador Borja de Riquer ,"van derrotat Franco als carrers ,les fàbriques ,les escoles i els barris ".

Un centenar d'els van presidir a l'escenari el que va unir litúrgia de missa laica ,miting i recital poètic amb la memòria històrica.

Família "PSUQUERA"

Sense altre protocol que reservar la cinquena fila de platea a la viuda Teresa Pàmies i la familia,actuals i passats dirigents comunistes o d'ICV i EUiA entre ells Jordi Miralles ,Joan Josep Nuet i Joan Herrera ,Joan Saura , ect , van seure a la segona ,tercera i altres files del Palau entre el que la coorganitzadora Montse Torras va citar com "Tota la família psuquera junta".

Intoduit per la cançó T'he conegut sempre igual que Raimon va dedicar a López Raimundo i per una peça al piano del seu nét Sergio Pàmies , a l'acte es van sentir versos de Bertolt Brecht ,Apel.les Mestres ,Miguel Labordeta (germà del cantautor aragonès que no hi va poder assistir) i Pablo Neruda . Els van llegir les actrius Pepa Arenós i Mònica Luchetti .Van parlar 18 persones: Enric Pubill, Xavier Folch , Jordi Borja ,Ángel Rozas , Carlos Jimenez Villarejo...Tots historics del PSUC i amics ,com Antonia Jover ,que van tenir López Raimundo de llogater durant 11 anys.

Però el testimoni més sentit el van posar les nonagenàries  Carme Casas ,Trinidad Gallego ,i Maria Salvo. I qui sense parlar , va aixecar al Palau va ser l'històric comunista Miguel   Núñez . Assegut al costat d'una Teresa Pàmies amb brusa vermella ,cabellblanc i bondat a la cara , tots dos van tancar l'acte amb una gairebé anònima abraçada després de l'ultim acord de La internacional.

Article de El Periódico de Catalunya   dimecres 13 de febrer del 2008

euiabagesbergueda @ 20:23
La Tafanera | Remoume | del.icio.us