Salut i República companys/es
Bloc para dar voz a las opiniones de todos/as los compañeros de la Asamblea de EUiA del Bages/Berguedà

Sembla que aquest any la costa de gener i les rebaixes van arribar amb dos mesos d'antelació . Això és el que indicava l'augment interanual de l'IPC ,que el novembre se situava en el 4,1 % .Però ,en realitat ,la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors/es a Catalunya i a tot l'estat espanyol és un fet constatat des de fa uns quants anys.

Solució màgica del PSOE :l'anunci de rebaixes fiscals si guanya les eleccions ,declaracions semblants va fer el PP .La racionalitat de les ocurrències preelectorals dels dos partits majoritaris fa una mica de por ,sembla mes més un festival d'ocurrències que de trovar solucions reals.

Ni abaixar impostos és una mesura encertada ,i molt menys és d'esquerres .El manteniment de les polítiques públiques depèn dels nostres impostos ,per garantir drets universals ,serveis públics moderns i eficients i una xarxa social per a tots . La bandera de la baixada d'impostos referma la creació de més desigualtats i no dóna solucions a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors/es . Només ens cal recordar que el juny passat ens assabentàvem que el salari real mitjà ,calculat tenint en compte l'augment del cost de la vida ,ha disminuit a l'Estat del 4% durant els els últims 10 anys .

Quan més del 50% de les persones treballadores cobren menys de 16.000 euros anuals ,mentre l'augment dels tipus d'interès provoca que les hipoteques augmentin en molts casos de més 100 euros d'un més per l'altre.

Per aquest motiu ,eludir aquest debat no pot portar més que auna situació´d'estrangulació total de la immensa majoria de la població .

El que toca és una nova política salarial no basada exclusivament en l'IPC ,sinó destinada a la negociació d'una part dels beneficis empresarials ,que van augmentar el 73% entre el 1999 i el 2003 .

Fa temps que governs del PP i del PSOE es disputen el lideratge de la "desfíscalització" i els treballadors/es i els treballadors/es ,a part dels baixos salaris , hem de continuar lamentant una mesura que beneficia les rendes més elevades amb la conseguent impossibilitat de posar fi al dèficit social de l'estat espanyol.

La urgència d'una ofensiva mobilitzadora d'ambit politic en el terreny salarial i en el del drets dels sectors més desfavorits econòmicament és necessària .

No podem estar d'acord amb les politiques cosmè`tiques que desenvolupa el govern , les politiques de xec, no donen solucions , per exemple , el sec nadó,aprovat al Congres dels Diputats a final d'any ,que subveciona el naixement o l'adopció d'un fill a partir de juliol del 2007 amb 2500 euros  (3500 per a famí´lies nombroses i mares solteres).

La llei és clarament insuficient si no va acompanyada d'ajudes progressives en funció de la renda i de mesures que garanteixin ,per exemple ,l'accés a una plaça a les llars d'infants publiques ,que hauria de ser universal en un veritable estat del benestar .Les ajudes directes com aquesta poden quedar molt vistoses durant els mesos previs a una campanya electoral, però no incideixen en les estructures que mantenen les desigualtats socials .Per a les persones amb rendas mitjanes i baixes , rebre una quantitat de diners en el moment d'ampliar la família no és cap ajut sostenible ,mentre que per a les persones amb rendes altas és un regal innecessari .Aquesta és la paradoxa dels ajuts directes ,que fan molt maco el discurs però es revelen poc eficaços si es pretén millorar de debò les condicions de vida de les persones.

En aquest mateix sentit , les prestacions d'ajut a l'habitatge l'anomenada renda d'emancipació " s'haurien d'anar implementant de forma paral·lela amb mesures per frenar l'especulació immobiliària ,i redimensionar el preu de l'habitatge .Potser el que haurien de començar a transformar és el mateix concepte d'habitatge , de valor que fluctua al mercat a bé de primera necessitat al qual tothom ha de tenir dret a accedir.

El treball d'un govern és desenvolupar un model d'estat en què es combini la suficiència de les administracions amb la garantia que els ciutadans accedeixen als béns i serveis publics en igualtat de condicions .És pervers tirar endavant reformes legislatives com les rebaixes fiscals que només poden posar en perill aquest bé i serveis públics.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d'EUiA del Bages/Berguedà.

Publicat al Regiò 7 . Dimecres 23 de gener del 2008